Finalment, a partir d'estes imatges s'han realitzat retrats retallats sobre cartolina negra.
Més sobre les siluetes.-
La paraula silueta és un epónimo que té el seu origen en el Marqués Etienne de Silhouette, Controlador General de Finances a París en 1759, que era molt aficionat als retallables.
En aquella època la situació econòmica a França era difícil i el Marqués va aplicar una sèrie de severes mesures econòmiques per a controlar el gasto. A partir d'eixe moment en la societat francesa es va començar a anomenar “silhouette” en sentit de burla a tot allò que era barat i en particular als retrats d'ombra a què es va denominar retrats «a la Silhouette».
En qualsevol cas, entre 1750 i 1850 es van posar molt de moda les siluetes com a retrats en miniatura, especialment a França, Anglaterra i Estats Units, ja que eren un substitut barat i accessible al retrat. Els siluetistes més importants tenien els seus clients entre la noblesa i la reialesa.
La siluetes s'obtenien de forma mecànica a partir de l'ombra projectada sobre una pantalla. El cap el situaven de tal forma, que l'ombra donara un perfil característic, i després, marcaven amb llapis els seus contorns. Després, estos contorns es reomplien amb tinta xinesa, es retallaven i s'apegaven en un paper blanc, amb la qual cosa la silueta quedava acabada.
Si el client el desitjava, la silueta es reduïa per mitjà d'un aparell especial anomenat pantògraf.
Pantògraf, aparell per a copiar, ampliar o reduir dibuixos.
També trobem siluetes en l'art del paleolític, en l'antic art egipci i en els atuells grecs.
És important no confondre el concepte de silueta amb el de contorn. El contorn és la línia perifèrica d'una superfície, mentres que la silueta és la superfície sense detalls rodejada pel contorn.
Per a convertir una imatge en silueta amb el programa photoshop ací tens un interessant enllaç.
http://www.todo-photoshop.com/tutorial-photoshop/efectos/convertir-foto-silueta-photoshop.html
4 comentarios:
Quan ens va exposar la idea de lo de les fotos de les nostres siluetes, ens va donar igual pero quan varem vore les nostres siluetes, un grup de companys que estavem comentant aço, no ens reconeixiem...jo almenys si no meu deien jo no els havera reconegut. V resultar interessant.
Felicitats Ricardo! Quines propostes didàctiques més interessants. T'he de posar en contacte amb Rafa Desco (expert en llum negra) i amb Vicent Ortolà i Mariola Ponce de teatres de la llum on investiguen aquestes tècniques.
Hola, este blog ha sido todo un descubrimiento pues llevo bastante tiempo buscando blogs sobre arte y educación plástica en la red. La actividad que has hecho con los alumno me parece genial, sencilla pero muy ilustrativa. Felicidades por el trabajo.
Gracias por tus ánimos, Cristina. Conozco el blog que tienes en la dirección http://blog.educastur.es/tekleeando y me parece magnífico, tanto por sus contenidos como por el diseño del mismo. Todo un ejemplo a seguir. Ánimo.
Publicar un comentario